
Després d'haver estrenat sa secció de discos amb un grup de culte com Neurotic Outsiders, és hora de rendir tribut a un des més grans artistes des rock and roll, un home que els seus ideals son s'
easy living i es
party all night long, es guia espiritual de sa majoria de membres de STORM, un des pocs cantants que millora sa seua veu amb es pas des temps... no, no me referesc a n'en Josmar, me referesc a n'en Paul Stanley de KISS. Si ho posa allà dalt a n'es títol, cap sigrany!
Han passat ni més ni menys que 28 anys des d'aquell boníssim álbum en solitari que van gravar els quatre membres des KISS per separat, però com diu sa dita aquella... bé, ara no m'enrecord de sa dita, jaja, però sa qüestió és que per fi el tenim aquí amb es seu segon disc. I quin disc, senyores! 28 anys són molts anys, es temps ha canviat molt, però es nostro estimat Starchild no ha perdut ni una "pizca" de talent per escriure cançons amb ganxo. Val que ha tingut coleboracions de sa talla den Desmond Child, Holly Knight i Andreas Carlsson, entre d'altres, però són petites ajudes a uns temes quasi rodons creats pes nostro ídol i que s'han convertit en sa banda sonora de sa meua vida en aquestes últimes 3 setmanes: "Wake Up Screaming", "Bulletproof", "Everytime I See You Around", "Second To None"... ufff, imposible destacar una per damunt de s'altra, aquest disco és meravellós! Unes autèntiques delicatessen on no sobra ni una nota, hard-rock A.O.R. quasi melòdic executat impecablement i cantat com només ell sap fer.
El fans voldriem més discos de KISS (que aprenguin de n'Alice Cooper, que en treu un per any i amb una qualitat espectacular), però no seré jo qui me queixi si en Paul Stanley vol tornar tot sol i amb un disco tant grandiós com aquest davall es braç. Tothom sap que sóc fanàtic a mort de n'Ace Frehley, però amb discos com "Live To Win" no puc fer menos que acceptar que en Paul Stanley és, de sobres, es membre que més en forma ha estat tots aquests últims anys (per no dir dècades).

I ja que hem citat es seu disco en solitari de 1978, mai està de més reivindicar-lo pinxan-lo una vegada més a sa cadena de música amb un parell de figures des propi Stanley creades per en McFarlaney damunt es mateix equip d'HI-FI mentres de genolls i donant gràcies al cel escoltes himnes tant grandiosos com "Tonight You Belong To Me", "Wouldn't You Like To Know Me" i "Move On", s'únic tema que tocaven en directe a sa gira de "Dynasty".
No te moris mai, Paul!