You're the fuckin' master!!

Quin vespre, quin concert! ahir vaig viure un dels moments més importants en lo que duc de vida! tsorm va assistir al concert de Paul Stanley a New York City, i mr. starchild no només no va defraudar sinó que va arrassar de tal manera que casi casi me van caure ses llàgrimes.
Vaig agafar es metro damunt les cinc d'es capvespre, all the way to irving plaza, però tal com és es metro a nova york, al arribar al carrer 42 vaig haver de surtir per no se quins problemes de sa linia... o potser jo me vaig confondre, però es que sa megafonia és fatal i si li sumes s'accent d'es bronx d'es conductor... totalment desconcernt. Així que com que caminar per manhattan sempre és un gust, vaig decidir nar per avall a peu. Baixant per sa quinta avuinguda vaig arribar al cruce amb broadway i just después ja al carrer 16 vaig girar fins sa tercera avinguda, on es situa sa sala Irving Plaza. Vaig trobar ja una gran cola de kiss fans! dels més autèntics, dieheart fans!!! tots xerrant i comentant noticies, records d'altres concerts anterior i en general un gran ambient. (s'ha de tenir en compte que, tot i que és una sala petita, ses entrades es van esgotar en 10 minuts). Va ser hora d'entrar, recullir s'entrada mostrar es dni varies vegades, i ja era ben davant s'escenari!!! deu meu!!! ja es veia es mural de fons amb sa cara d'en Paul Stanley i es nervis eren importants!
Van obir es vespre un grup que es diuen SLUNT i deu nidó!! s'hauran de tenir en compte, power rock amb molt attitude! liderats per na Abbey Garnet, tota una hootie ex-presentadora de VH1!!! van tenir força aceptació! si senyor!
Poc después va arribar es moment que tants anys havia esperat. Si! mr. Stanley va trepitjar s'escenari, i es local es va fondre! tothom cridant com a locus! i ell estava allà en mig amb cara de sorprés de sa gran rebuda que va tenir!
Just después va obrir es vespre amb ja tot un clàssic pels fans de KISS, es single LIVE TO WIN!!! tothom cantant a les totes, i mr. Stanley comensant a deixar varies dels seus passes de ball! No m'ho podia creue, el tenia davant jo, tans de videos, tans de vespres amb els discos, tants records!! Es setlist va ser apabullant, combinant clàssics, cançons des nou disco, i rarezes de kiss que mai antes havia tocat en directe. Hide Your Heart, A Million to One, It's Allright, Magic Touch... sense paraules. A nivell de veu, està pletòric! no m'ho esperava de cap manera, sobretot tenint en compte s'edat, i que est`à fent una gira de concert per dia, esperava que de colque manera, que si es pogués entregar, però no d'aquesta manera!!! fent totes ses filigranes que fa a cada cançó, arrassant en cada agut, com si es dixés s'ànima! ballant, i sobretot donant una gran lliçó a qualsevol frontman mediocre que hi ha avui en dia, xerrant entre cada cançó, fent conyes, contant d'on venien ses cançóns... vamos que no és com es capullo d'es cantant de metallica que l'únic que sap dir, és YEAAAAAH!!!
Per acabar cal destacar sa banda que l'acompanyava, The House Band, un grup que s'ha donat a coneixer gràcies al programa rockstar de sa televisió yankee. Tenen un nivell que pocs i moooooolt pocs arriben. Són mestres tots! i tots molt joves! me van dixar amb sa boca oberta.
En definitiva, no he trobat millor manera de definir aquest concert que com un fan va cridar entre cançó i cançó: Paul, you're de fuckin master!! jajajaja tot seguir mr. Starchild va puntuar que a altres ciutats li solen dir, You rock, you're the best! però que només a NYC pot sentir "You're the fuckin master"